Una font d’energia que satisfà els meus nervis, bombollant en adrenalina. Un canal dimensional s’obre per donar-me suport per evadir la misantropia, aquest blau intens, el meu subconscient l’associa amb la esperança suposo. Serà la teva informació genètica que escull el meu subconscient per passar una tarda al sol escoltant blues?
Quina prova més gran hi ha que quedar-se de peu imaginant el topic moment cineasta de tenir una anginosa conversa de doble sentit, intercanviar el números i quedar un dia per caçar pors senglars roses, o fer-li travetes a la gent de la tercera edat? Tot allò mentre la meva gola em demana un descans.
Soc un covard que envià un emissari vergonyós a deixar-te en evidencia davant del personal, això i res més. Tan debò pogués quedar-me per prometre grans coses, demostrar l’èxit privat que he collit durant anys i convenç-se’t de que és un bon motiu per dir “em passes a buscar tu”
Hi ha molts motius per fer alguna cosa irracional i per no fer-la també. Ja que passava a deixar una notificació podria aparèixer amb capa i una màscara però ell lloguer de disfresses es car.
Qui sap qui hi ha a l’altre banda d’una aparença. Aquesta mateixa incertesa que tanca aquet blau cel repartir en dues simètriques esferes que reflexa un ànima jove, es el que m empenta a provar a veure que passa si m’atreveixo a fer tal cosa. L’ incertesa de què passaria si arribo a fer-te somriure. Qui sap, però tan es.
PinkCondor 